La rehabilitació de drogues és el procés de psicoteràpia i tractament mèdic per a la dependència de substàncies psicoactives com la cocaïna, el fentanil, l’heroïna o la marihuana.
L’abús de drogues és un problema de salut seriós. Les morts relacionades amb sobredosis als països occidentals han assolit nivells preocupants. De fet, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties Americans (CDC) estimen que cada dia moren més de 130 persones als EUA per causes relacionades amb les drogues.
L’ús recreatiu de substàncies il·legals, fins i tot a curt termini, pot tenir efectes greus a la salut. Entre aquests efectes s’inclouen ansietat, paranoia, depressió, pensaments suïcides, al·lucinacions, nàusees, augment del ritme cardíac i pressió arterial…
Però el veritable problema és el consum a llarg termini, en el qual a aquests problemes sovint se’ls afegeixen altres com els comportaments violents i altres manifestacions convulsives que poden ocasionar problemes legals. L’abús de drogues també pot conduir a la addicció. I superar la addicció no és fàcil. Per tant, el suport professional per a la rehabilitació de drogues és recomanable per tractar els problemes d’addicció.
Els mites sobre la rehabilitació de drogues existeixen. Per tant, si tu o un ésser estimat teniu problemes amb les drogues i esteu considerant entrar en rehabilitació, és important tenir totes les dades per prendre una decisió més informada. Aquí, presentem cinc mites comuns sobre la rehabilitació de drogues i els fets per contrarestar-los.
Mites i realitats sobre la rehabilitació de drogues
Primer mite: Només les persones amb diners poden permetre's la rehabilitació
En primer lloc, a Espanya comptem amb centres públics de rehabilitació de drogues. No obstant això, el seu funcionament no és tan àgil com el dels centres de rehabilitació privats i el temps és important per tractar les addiccions.
Pel que fa als centres privats de tractament d’addiccions, és cert que la rehabilitació de drogues pot resultar costosa. Algunes persones ni tan sols consideren la reclusió com una opció, creient que està fora del seu abast. Però el cost de la rehabilitació de drogues pot dependre de diversos factors, i hi ha opcions de rehabilitació per a diversos pressupostos. A més, la majoria de centres ofereixen facilitats de pagament i el cost d’una addicció a llarg termini sempre és major que el seu tractament.
Alguns centres poden col·laborar amb tu o remetre’t a un altre centre de qualitat més assequible. Si el cost de la rehabilitació interna és un obstacle, també podries considerar programes de rehabilitació de drogues ambulatoris.
Segon mite: La rehabilitació de drogues és només quan toques fons.
Moltes persones recorren a la rehabilitació quan cap altra opció de tractament ha funcionat. Sovint, han viscut amb l’addicció durant molts anys. Però això és un error ja que la rehabilitació pot ajudar a addictes severes, però també pot ajudar les persones a començar a alliberar-se de l’addicció abans que afecti significativament les seves vides. De fet, la ciència suggereix que la intervenció primerenca ajuda a millorar els resultats del tractament.
L’addicció no només contribueix a problemes emocionals i de salut física, sinó que també pot portar a la manca d’habitatge, a l’atur, a deutes, a ruptures i divorcis. Decidir ingressar en tractament de rehabilitació de drogues en una fase inicial et pot ajudar a començar el procés de recuperació abans que l’addicció tingui un major impacte en la teva vida.
Tercer mite: La rehabilitació només és per a persones que no poden deixar-ho per sí mateixes
La idea que l’addicció només succeeix a persones febles o amb defectes és generalitzada. Pot semblar lògic: moltes persones experimenten amb drogues, però no tothom esdevé addicta. No obstant això, l’abús de drogues altera la química cerebral i afecta la funció cognitiva, generant desitjos de la substància i, eventualment, addicció. Certs factors, com la genètica, poden augmentar el risc d’addicció en una persona.
Encara que una persona pugui triar provar les drogues, no tria esdevenir addicta. Una vegada addicta, molts no poden deixar de fer ús de les drogues sense ajuda professional. Per tant, reconèixer la necessitat d’ajuda amb les drogues no és un signe de debilitat. Els canvis al cervell resultat de l’addicció poden fer extremadament difícil, si no impossible, deixar de fer ús de les drogues sense el suport de professionals de la salut capacitats en el tractament de l’addicció.
Ja hagis intentat deixar les drogues i hagis tingut recaigudes o estiguis començant a adonar-te que pots tenir un problema, un bon tractament de rehabilitació de les drogues pot ajudar-te a iniciar el procés de recuperació.
Quart mite: El tractament evita que una persona tingui una recaiguda
Segons l’Institut Nacional Nord-americà sobre l’abús de les drogues, entre el 40% i el 60% de les persones que lluiten contra l’addicció tindran una recaiguda. Tot i que la rehabilitació pot ajudar a reduir el risc de recaiguda, completar un programa de rehabilitació de drogues no garanteix que mai tindràs una recaiguda.
Però la rehabilitació també té beneficis en aquest sentit. La recerca mostra que la rehabilitació pot ajudar a desenvolupar habilitats per resistir els desitjos. D’aquesta manera, la recaiguda serà menys probable i més controlada. Les persones que participen en programes de tractament tendeixen a tenir menys recaigudes que aquelles que no ho fan. El tractament, per tant, et portarà a millorar les teves relacions amb amics, familiars i éssers estimats. I desenvolupar vincles més forts amb les persones que t’importen també pot disminuir la probabilitat de recaiguda.
Cinquè mite: La rehabilitació no funciona si forces algú a anar
La rehabilitació pot funcionar fins i tot si l’addicte no vol entrar en tractament.
Algunes persones trien d’ingressar en rehabilitació per elles mateixes, però altres, en canvi, no perceben els efectes de la droga a les seves vides o no creuen que tinguin un problema. Aquestes últimes, ingressen a reganyadents, però en el procés dels 12 passos del tractament comencen a comprendre la necessitat d’actuar.
En moltes ocasions, els addictes decideixen internar-se en un centre de rehabilitació de drogues en rebre un ultimàtum, tenir un problema legal o sentir-se d’alguna manera “forçat”. Aquestes persones també poden mostrar algun rebuig inicial. No obstant això, segons l’Institut Nacional sobre l’Abús de Drogues dels Estats Units, les persones que es senten pressionades per superar l’addicció amb la finalitat de mantenir una relació important o evitar càrrecs criminals, sovint, tenen millors resultats en el tractament, encara que no van triar ingressar en rehabilitació per elles mateixes.
L’abús de substàncies i l’addicció poden tenir conseqüències greus i de per vida. Però hi ha ajuda. La rehabilitació de drogues pot semblar una mesura extrema, però això es deu en part als molts mites que envolten el tractament de rehabilitació.
Conclusió
Nombrosos estudis respalden els beneficis de la rehabilitació per a la recuperació de l’addicció a les drogues. Els centres d’internament d’addictes ofereixen un lloc segur per començar el procés de desintoxicació. Algunes instal·lacions són costoses, però és possible trobar centres assequibles que treballaran amb tu per trobar un programa de tractament que s’adapti a les teves necessitats i al teu pressupost.
No deixis que els mites sobre la rehabilitació de drogues et privin de rebre suport per a la recuperació de l’addicció. La recuperació pot ser un viatge, però no estàs sol.
