Tractament de la ludopatia i l'addicció al joc

Fins fa uns anys, les màquines escurabutxaques eren (i encara són) un símbol de les apostes i els jocs de casino. La seva difusió estratègica a diferents sectors de la societat va ajudar a crear un hàbit quotidià que encara avui perdura. Molta gent surt i juga a aquestes màquines escurabutxaques després de la feina, el dinar o un altre temps lliure i es pren una pausa de la seva rutina. Abans d’això, aquesta activitat només es considerava una forma d’entreteniment i un intent de guanyar diners extra. Al principi, les màquines escurabutxaques funcionaven només amb monedes. No obstant això, en aquests dies hi ha models que també funcionen amb bitllets i fins i tot amb targetes de crèdit. Per tant, el terme familiar utilitzat per referir-se al diners gastat és “perra”.

Actualment, encara es coneixen així, ja que els jugadors no dubten a gastar molts diners. Malgrat aquesta visió tradicional de l’addicció al joc, a poc a poc s’ha fet evident que passar massa temps jugant a les màquines escurabutxaques pot ser perjudicial per a la salut. No només perquè és capaç de perdre diners en les apostes, sinó també perquè fàcilment pot conduir a problemes psicològics causats per l’ansietat, l’estrès i l’addicció al joc.

De totes les formes de joc que existeixen, les màquines escurabutxaques són una de les activitats més addictives. Des del principi, tenien un mecanisme molt senzill per convèncer els usuaris que podien guanyar diners fàcilment. Però el resultat és sempre el mateix quan es tracta de recuperar el diners invertit. Per això, moltes persones es pregunten com sortir de la màquina escurabutxaques sense esdevenir addictes. T’expliquem els trucs i trampes que utilitzen les màquines per crear addicció:

Són omnipresents: els propietaris els distribueixen en llocs estratègics on sempre hi ha gran afluència de turistes i trànsit. D’aquesta manera sempre tenen usuaris ocasionals i regulars. Estan relacionats amb la beguda: als bars, els jugadors poden relaxar-se amb begudes alcohòliques, que al seu torn acaben gastant més. Aquesta combinació promou el pas compulsiu del temps, la pèrdua de control, el joc compulsiu i la necessitat de ser més conscient del joc. Ús d’incentius: moltes persones que estan pensant com deixar de fumar creuen que és impossible desfer-se del seu impuls. Aquestes màquines utilitzen música, sons i llums en seqüències i patrons específics per augmentar la seva activitat fisiològica. Com a resultat, hi ha un alt nivell de tensió emocional que atreu tots els usuaris de forma inconscient. El disseny d’aquestes màquines depèn de la seva ubicació i diversos paràmetres per produir el poder més addictiu possible. Es necessita poc diners: no es necessita gaire diners per fer un joc. Exactament l’oposat. Es pot començar amb monedes molt petites perquè els jugadors es oblidin del que han gastat i acabin apostant cada vegada més diners. Temps de joc: El temps entre aposta i resultat del joc és molt curt. No haver d’esperar molt contribueix a la causa de l’addicció.

Els problemes de joc generalment comencen a l’adolescència primerenca per als homes i entre els 20 i els 40 anys per a les dones. Com hem assenyalat abans, és un fet que les noves formes de comunicació estan entrant cada vegada més aviat en el joc. Aquest doble problema, d’una banda, el creixement de les modalitats de joc i, d’altra banda, un contacte més gran amb els menors, ha provocat un augment alarmant del joc a Espanya.

El joc implica un comportament repetitiu. Les persones amb aquest problema tenen dificultats per resistir o controlar les ganes de jugar. Malgrat les característiques obsessivo-compulsives, el joc compulsiu és una situació diferent. Alguns estudis suggereixen que la causa principal de l’addicció al joc és química. S’ha demostrat que els jugadors compulsius tenen diferents nivells de norepinefrina que els no jugadors. Entre els que juguen, el joc ocasional pot conduir al joc habitual. Les situacions estressants poden empitjorar els problemes de joc. Com tota addicció, el joc patològic genera alts nivells d’ansietat.

Les persones amb joc patològic sovint se’n avergonyeixen i tracten de no explicar-ho als altres sobre el seu problema.